Sant Andreu Salut ha desenvolupat internament una solució innovadora per prevenir caigudes i reforçar la seguretat de les persones ateses sense recórrer a contencions físiques o farmacològiques. Mitjançant sensors de moviment i de pressió fabricats amb impressió 3D i integrats en els sistemes d’avís existents, els professionals poden detectar precoçment situacions de risc i actuar de manera preventiva. Aquesta iniciativa promou l’autonomia, millora la seguretat i facilita una implantació sostenible i de baix cost, alineada amb el model de centres lliures de contencions.
La situació de partida es va identificar en el context de l’atenció a les nostres residències i centres de dia, on atenem persones grans amb fragilitat, deteriorament cognitiu, alteracions de la mobilitat o un risc elevat de caiguda. En aquests casos, un dels principals reptes assistencials és garantir la seguretat de la persona sense limitar-ne innecessàriament l’autonomia ni recórrer a mesures restrictives, com ara les contencions físiques.
Les caigudes representen un risc important en l’entorn residencial, tant per les possibles conseqüències físiques —fractures, lesions o pèrdua de mobilitat— com per l’impacte emocional que generen en la persona atesa, la seva família i els professionals. Al mateix temps, Sant Andreu Salut manté un compromís ferm amb un model d’atenció centrada en la persona, orientat a preservar la dignitat, la llibertat de moviment i la qualitat de vida.
Sant Andreu Salut és una organització en què preval el model de centres lliures de contencions i disposa de certificacions Libera-Care de la Fundación Cuidados Dignos. Aquest posicionament fa que qualsevol millora en seguretat s’hagi de plantejar des d’una lògica de respecte a la persona i evitant, sempre que sigui possible, tant la contenció mecànica com la farmacològica.
L’organització disposa de diferents sistemes de trucada pacient-professional als seus centres, fet que generava dependència de solucions específiques segons el proveïdor. Al mercat hi ha dispositius tecnològics per detectar moviment, presència o pressió i avisar quan una persona s’aixeca del llit, d’una cadira o d’una butaca. Tanmateix, el seu cost elevat dificultava una implantació àmplia entre les persones que es podien beneficiar d’aquesta mesura.
Davant d’aquesta necessitat, l’equip de manteniment va proposar desenvolupar una solució pròpia basada en la compra de components electrònics i la fabricació d’estructures mitjançant impressió 3D. Des de l’inici es van plantejar dos models complementaris: sensors de moviment, orientats a detectar moviments o incorporacions de risc, i sensors de pressió, destinats a identificar quan la persona deixa d’exercir pressió sobre una cadira, una butaca o un llit perquè s’està aixecant.
La solució desenvolupada es pot integrar en els sistemes de trucada ja existents, fet que permet una implantació homogènia a tota l’organització. A més, el model de producció pròpia permet disposar d’un dispositiu completament funcional i preparat per instal·lar en un termini d’entre quatre i sis hores, elimina la dependència de proveïdors externs i redueix significativament els temps de resposta.
El projecte es va iniciar el gener de 2026 i es va planificar com un desplegament progressiu. En una primera fase es van analitzar les solucions existents al mercat i se’n van revisar els costos. Posteriorment, es van dissenyar els prototips, es van adquirir els components electrònics necessaris i es van fabricar les primeres unitats mitjançant impressió 3D.
Durant el desenvolupament es van diferenciar dos models de dispositiu:
Aquesta diferenciació ha permès adaptar millor la solució a la situació concreta de cada persona atesa i a l’entorn on s’utilitza.
Després d’una fase de proves a la Residència de Navarcles, es va verificar el funcionament correcte dels sensors i es van fer ajustos per adaptar-los millor a l’ús en coixins, butaques, cadires i llits. Un cop validat el sistema, es va iniciar la implantació progressiva, prioritzant les persones ateses amb més risc de caiguda o amb possibilitat de beneficiar-se d’una alternativa a la contenció física.
La implantació es duu a terme de manera individualitzada, tenint en compte la situació funcional, cognitiva i conductual de cada persona. Els professionals d’atenció directa van rebre informació sobre el funcionament del sistema, el significat dels avisos i la resposta esperada davant de cada situació. També es va compartir el sentit del projecte amb les persones ateses i les seves famílies, reforçant la idea que els sensors no limiten la mobilitat, sinó que permeten mantenir-la amb més seguretat.
Aquesta iniciativa ha permès incorporar una solució tecnològica accessible, sostenible i alineada amb el model d’atenció centrada en la persona, reforçant la seguretat sense renunciar a l’autonomia i contribuint a avançar cap a entorns cada vegada més lliures de contencions.
Major eficiència. L’organització ha desenvolupat una solució pròpia mitjançant impressió 3D i components electrònics accessibles, fet que ha permès reduir significativament el cost respecte dels dispositius comercials existents. El cost unitari dels sensors desenvolupats internament oscil·la entre 90 € i 180 €, davant dels aproximadament 1.000 € d’una solució comercial equivalent. La prova pilot ha generat un estalvi estimat d’entre 12.300 € i 13.650 €.
Augment qualitat. La pràctica ha permès disposar d’una alternativa a les contencions físiques i farmacològiques, afavorint una atenció més segura, digna i centrada en la persona. Gràcies a la implantació dels sensors s’han evitat o retirat 15 contencions. La valoració dels professionals i de les famílies és alta, i la demanda de nous dispositius continua creixent.
Major seguretat. La implantació de sensors de moviment i de pressió ha permès detectar precoçment situacions de risc, especialment quan una persona es mou, s’incorpora o s’aixeca de la cadira, la butaca o el llit sense acompanyament. Fins al maig de 2026 s’han fabricat i instal·lat 15 sensors, que han beneficiat 15 persones residents. Durant el període avaluat, no s’ha registrat cap caiguda entre les persones usuàries dels sensors.
Cultura de l'organització i lideratge (Responsabilitat social i bon govern de les organitzacions). La pràctica està alineada amb el compromís de Sant Andreu Salut amb un model d’atenció centrada en la persona i amb els centres lliures de contencions. El desenvolupament d’una alternativa tecnològica pròpia ha permès reforçar la seguretat de les persones ateses, tot respectant-ne l’autonomia, la dignitat i la llibertat de moviment.
Implicar els grups de interès. La Bona Pràctica ha implicat diferents grups d’interès, entre els quals hi ha les persones ateses, les famílies, els professionals assistencials, l’equip de manteniment i els responsables de centre. La implantació es duu a terme de manera individualitzada i compta amb una alta acceptació per part dels professionals i de les famílies.
Crear valor sostenible. El desenvolupament intern dels dispositius mitjançant impressió 3D i components electrònics accessibles ha permès disposar d’una solució econòmicament viable i fàcilment replicable. El cost unitari dels sensors oscil·la entre 90 € i 180 €, davant dels aproximadament 1.000 € d’una solució comercial equivalent, fet que ha generat un estalvi estimat d’entre 12.300 € i 13.650 € en la prova pilot.
Gestionar el funcionament i la transformació (Transformació digital). La pràctica incorpora tecnologia per millorar la prevenció de caigudes i la capacitat de resposta dels professionals. La integració de sensors de moviment i de pressió amb els sistemes d’avís existents ha permès transformar un procés assistencial tradicionalment reactiu en un model més preventiu i personalitzat.
2026
Des del gener de 2026. Projecte actualment en fase de desplegament progressiu.
Sense especificar
Entre els aspectes que han contribuït a l’èxit de la pràctica destaquen la implicació de l’equip de manteniment en el disseny i la fabricació dels dispositius, la col·laboració amb els equips assistencials per identificar les persones candidates, la implantació progressiva i personalitzada segons les necessitats de cada persona atesa i la integració dels sensors en els sistemes d’avís ja existents als centres.
També ha estat clau compartir el sentit del projecte amb els professionals, les persones ateses i les famílies, reforçant la idea que els sensors no limiten la mobilitat, sinó que permeten mantenir-la amb més seguretat. L’alineació de la iniciativa amb el model d’atenció centrada en la persona i amb el compromís de Sant Andreu Salut amb els centres lliures de contencions n’ha afavorit l’acceptació i la implantació.
Entre les dificultats detectades destaca l’elevat cost de les solucions comercials existents, que dificultava una implantació àmplia. També s’ha identificat la necessitat de reforçar el registre sistemàtic d’indicadors relacionats amb les caigudes evitades, les contencions retirades, les incidències tècniques i la percepció dels diferents grups d’interès, amb l’objectiu de disposar d’una avaluació més completa de l’impacte de la pràctica.
Sílvia Muñoz
La pràctica s’ha desenvolupat en coherència amb el model de centres lliures de contencions de Sant Andreu Salut i amb les certificacions Libera-Care de la Fundación Cuidados Dignos. També ha rebut una valoració positiva per part d’aquesta fundació, ja que es tracta d’una solució que permet eliminar contencions amb un cost reduït i amb bons resultats.
Un element diferencial del projecte és que els dispositius s’integren en els diferents sistemes de trucada pacient-professional existents als centres, fet que en facilita una implantació homogènia a l’organització. A més, les carcasses fabricades amb impressió 3D incorporen el propòsit de Sant Andreu Salut: “Cuidem la vida quan es torna delicada”, reforçant la idea que la tecnologia està al servei de la cura de les persones.
Publicada el 14 jul. 2026
Estem preparant l'arxiu de la bona pràctica de gestió. En pocs segons, el podràs descarregar